lectures de la missa del diumenge XXX de durant l'any 23 octubre 2016

DIUMENGE XXX DE DURANT L'ANY

«qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit»

Lectura del llibre de Jesús, fill de Sira

El Senyor fa justícia, no té miraments amb el prestigi dels homes, no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres; escolta la pregària dels oprimits, no es fa sord al clam dels orfes ni al plany insistent de les viudes. El Senyor rep benèvolament els qui l’honoren, el clam d’aquests homes arriba al cel, el crit d’auxili dels desvalguts penetra més enllà dels núvols, i ells no es consolen fins que arriba a terme, no desisteixen mentre l’Altíssim no intervingui per fer justícia a favor dels innocents. El Senyor no s’entretindrà, no tardarà a sortir a favor d’ells.

Sir 35,12-14.16-18

Salm Responsorial

R. Quan els pobres invoquen el Senyor, ell els escolta.

Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin. R

Els ulls del Senyor vetllen pels justos,

escolta quan criden auxili.
Així que criden, el Senyor els escolta
i els treu de tots els perills. R

El Senyor és a prop dels cors que sofreixen,
salva els homes que se senten desfets.
El Senyor rescata de la mort els seus servents,
i no acusarà els qui es refugien en ell. R

Sl 33,2-3.16.18.19.23 (R.: 7a)

Lectura de la segona carta de sant Pau a Timoteu
Estimat, pel que fa a mi, la meva vida ja és oferta com una libació vessada sobre l’altar. Ja m’ha arribat el moment de desfer les amarres i deixar el port. Després de lluitar en aquest noble combat i acabada la cursa em mantinc fidel. I ara ja tinc reservada la corona que m’he guanyat. El Senyor, jutge justíssim, me la donarà quan serà el dia, i no tan sols a mi, sinó a tots els qui enyoren la seva manifestació.
Durant la meva primera defensa davant el tribunal no es presentà ningú a fer-me costat; tothom m’abandonà. Que Déu els ho perdoni. Però el Senyor m’assistia i em donà forces perquè acabés de proclamar el missatge de l’evangeli, i poguessin escoltar-lo tots els pagans. I Déu m’ha salvat de la gola del lleó.
El Senyor em salvarà de tots els qui em volen perjudicar i em guardarà per al seu Regne celestial.
A ell sigui donada la glòria pels segles dels segles.
Amén.

2Tm 4,6-8.16-18

Lectura de l’evangeli segons sant Luch

En aquell temps, Jesús digué aquesta paràbola a uns que es refiaven que eren justos i tenien per no res a tots els altres: «Dos homes pujaren al temple a pregar: un era fariseu i l’altre cobrador d’impostos. El fariseu, dret, pregava així en el seu interior: «Déu meu, us dono gràcies perquè no sóc com els altres homes: lladres, injustos, adúlters, ni sóc tampoc com aquest cobrador d’impostos. Dejuno dos dies cada setmana i us dono la desena part de tots els meus ingressos.» Però el cobrador d’impostos, que s’havia quedat un tros lluny, ni gosava aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit i deia: «Déu meu, sigueu-me propici, que sóc un pecador.» Us asseguro que aquest tornà perdonat a casa seva i l’altre no; perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.»

Lc 18,9-14

"Sigueu-me propici, Déu meu, que sóc un pecador"

El llibre de Jesús, fill de Sira, mostra com Déu respon als diversos agents del culte. El Senyor fa justícia i no es deixa influir per ningú en perjudici dels pobres.
El culte dels explotadors no pot subornar el Déu «defensor dels pobres»: el crit d’auxili dels pobres penetra més enllà dels núvols.
Sant Pau contempla la seva mort com una libació vessada sobre l’altar. Les «ofrenes de libació» eren ofrenes de líquid (oli, vi...) vessades juntament amb alguns sacrificis.
Després de lluitar en aquest combat i acabada la cursa em mantinc fidel: les metàfores del combat i la cursa subratllen el caràcter dinàmic del seguiment de Jesús, que Pau ha viscut perquè el Senyor m’assistia i em donà forces.
Jesús digué a uns que es refiaven de ser justos i per això tenien per no res a tots els altres.
La paràbola es basa en el contrast entre el fariseu i el cobrador d’impostos.
Dos homes pujaren al mateix lloc —al Temple— a fer una mateixa acció —a pregar—: com és que un tornà perdonat a casa seva i l’altre no?
L’element diferenciador no és el lloc (Temple) ni la intenció teòrica (pregar) sinó l’actitud en la pregària d’un i l’altre.
El fariseu comença dient «Déu meu, us dono gràcies», però de fet es vanta dels seus mèrits.
Què lluny del model d’acció de grà- cies, el Magnificat, on Maria celebra Déu que mira la petitesa de la seva serventa!
El cobrador d’impostos es donava cops al pit i deia: «Déu meu, sigueu-me propici que sóc un pecador». Confessant-se pecador davant Déu misericordiós que vol donar-nos el seu perdó, aquest baixà perdonat a casa seva. Només qui es reconeix pecador pot acollir l’amor de Déu misericordiós per créixer com a fill de Déu.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi	Réquiem de Mozart	Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I	El Messies de Händel II	El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I	La Passió segons sant Mateu II	Messa da Réquiem de Verdi